CAS / VAL

Quatre bombers forestals en missió humanitària

23 octubre 2020

L’experiència dels Bombers forestals traspassa davanteres i creua les mars. Des de fa unes setmanes 3 companys i una companya de la SGISE es troben a Bolívia participant en una expedició humanitària per a col·laborar amb la població i els professionals locals en l’extinció d’aqueixos focs que assolen la Chiquitania, una frondosa regió amazònica on ja s’han cremat enguany un milió d’hectàrees.

Tretze bombers forestals de tota Espanya han acudit a la crida d’ajuda internacional emesa pel govern bolivià coordinats per l’organització SAR Navarra, entre ells Édgar Juan, que treballa en la base de Castelló de Rugat, Jorge Gómez, en la de Benissa, Fernando Pérez i Andrea Carpi, procedents de la base de Tírig. A més, Andrea és l’única dona de l’expedició espanyola.

Hem parlat amb Edgar Juan perquè ens compte la seua experiència.

1.- Com va sorgir la idea d’anar a Bolívia com a bomber forestal voluntari?

La idea es desencadena després de la crida pública que llança l’ONG SAR Navarra sol·licitant bombers forestals per a atendre els greus esdeveniments que estan succeint en la conca preamazònica boliviana. Vaig presentar la meua història laboral i el meu currículum i es van posar en contacte per a organitzar la meua eixida, que va tindre lloc l’11 d’octubre

2.- On actuareu i per quant temps?

La nostra actuació està molt determinada per les situacions de risc que es produeixen. Estem a la disposició del govern de Bolívia i del seu Ministeri de Defensa per a determinar les prioritats. Hi ha quasi 1 milió d’hectàrees calcinades i diversos punts de defensa a la població. La nostra zona d’actuació hui dia és a la vall de Riu gran, en Gual d’Algeps, amb base logística en Masicuri, on es troba instal·lat l’incident comand system, i on realitzem la planificació diària segons les condicions existents.

3.- Quines dificultats comporta l’actuació en un territori com aquest i la diferència amb la Comunitat Valenciana? Dit d’una altra manera, existeixen aspectes de la vostra experiència que pugueu aportar allí i moltes altres d’aprenentatge que us emportareu d’allà, no?

És ràpid per a fer una valoració, hem realitzat tan sols dos atacs però la meua primera impressió és d’un canvi tremend al que estem acostumats a veure a València, o en qualsevol punt del país. La vegetació és subtropical i molt frondosa, els accessos són francament inexpugnables, el clima i la seua evolució, el comportament erràtic dels vents. Tot és diferent, i per tant t’obliga a replantejar estratègies i accions.

4.- Encara que és poc el temps que porteu a Bolívia, ens podeu explicar  com és l’estratègia i els protocols de treball dels bombers bolivians?

Els incendis forestals, en moltes parts de Bolívia és una nova emergència social. El canvi climàtic converteix en inflamable el que abans no ho era. I la seua gent s’adapta a aquesta situació. És gent senzilla, amable i hospitalària, i per al treball, gent molt forta físicament, estan acostumats a treballar en aqueixes condicions hostils sense descans. La gent ix del camp a protegir les seues terres, i són persones molt fortes físicament, però amb escassos recursos i equips de protecció per a l’extinció. Encara així, hi ha un dispositiu del govern que lluita contra els incendis, amb formació i equips per a això, però és escàs per a la immensa superfície forestal que posseeix Bolívia.

5.- La selva amazònica és un dels pulmons més importants del planeta. Vosaltres que sou allí, expliqueu-nos de primera mà si és tan catastròfica la situació com la que exposen els mitjans de comunicació.

Desconeixem l’origen dels incendis, i no és la nostra missió esbrinar-lo, només sabem que es produeixen incendis en terrenys inhòspits i de complicat accés i en molts punts, que amenacen milions d’hectàrees de sòl forestal. Hem vist de primera mà que el bosc amazònic agonitza, que porten 7 mesos sense rebre pluges i que aqueixa falta d’humitat fa que la massa forestal entre dins dels paràmetres susceptibles de cremar sense control.

6.- D’una banda està l’experiència professional però per una altra està l’experiència humana, la que marca a nivell vital. Encara és ràpid perquè porteu pocs dies però com esteu vivint la convivència en aqueixa comunitat humana tan diferent a com vivim a la Comunitat Valenciana?

Pels meus llargs anys d’experiència en missions internacionals (el Marroc, l’Índia, Filipines, el Senegal i Bolívia ara), puc dir-vos que sempre segueix el mateix patró, llocs plens d’humanitat, que cedeixen quant tenen, que t’acullen amb tot, una hospitalitat que per a res tenim al nostre país. El desenvolupament econòmic, supose, comporta una pèrdua d’humanitat i de capacitat d’empatizar amb el teu proïsme, som éssers humans, vengem d’on vengem, però ens tornem egoistes i protectors amb el que tenim.

7.- Tenim entés que la donació de material per part de la SGISE ha sigut molt ben rebuda allí. Expliqueu-nos més detalladament en què ha consistit i com s’utilitzarà allà.

La donació s’ha partit en dos enviaments per temes logístics i de capacitat. Són 800 kg de material divers, des de mitjans d’intervenció, recollits de material de segona mà fins mata espurnes ignífugues. Volem agrair la implicació de Societat de Gestió Instrumental de Serveis d’Emergències (SGISE) en la recollida d’aquest material, és un gran detall. Hem destinat la majoria de material directament al Ministeri de Defensa, que de ben segur repartirà el material entre els seus dispositius i agrupacions de voluntaris (que són la majoria) de la forma més equitativa. Que el ministeri reba aquest material ja és una garantia de gestió. Una altra xicoteta part d’aquest material va viatjar amb nosaltres, per a dotar equips d’intervenció que estan treballant sobre el terreny amb nosaltres. Era una manera d’agilitar aquest material i que arribara a la seua destinació juntament amb la nostra arribada. La indústria de material tèxtil ignífug al país és cara i difícil de trobar. Aquest material els ha arribat com a aigua que cau del cel, és fonamental que la gent treballe en condicions de seguretat.

8.- Finalment, quina és la teua visió personal de la situació actual dels incendis i l’experiència que estàs vivint com a bomber forestal de la SGISE?

Vivim un procés de canvi climàtic que modifica per complet els paràmetres dels combustibles. Aquesta situació serà generalitzada en el planeta, llocs on no era imaginable els incendis de sisena generació. Ja arribem tard a la fase, som a temps de canviar-ho, el canvi s’ha produït, els pulmons del planeta estan disponibles, i aquests pulmons es troben en molts llocs en vies de desenvolupament, amb dispositius escassos, molt voluntaris, però escassos, de personal, mitjans i formació. És la nostra responsabilitat, per desenvolupament econòmic, per experiència professional, perquè som un múscul fort en aquest àmbit, ajudar i posar a la disposició de qualsevol lloc del planeta, la realitat que s’aveïna De nosaltres depén desenvolupar un projecte de “unitat d’intervenció internacional” preparada per a oferir al món les nostres capacitats i la nostra ajuda. Estem creant la SGISE junts, és el moment d’implementar-lo i ser pioners en el món. Som el primer equip internacional que ha posat sòl bolivià, és el primer pas. Gràcies per donar-nos aquesta oportunitat.

Resum d’un dia de feina

Report missió Gual dels Algeps. Dimecres 14 d’octubre.

L’equip ix de Masicuri amb destinació Gual dels Algeps a les 8.30 hores del matí amb la missió de protegir l’avanç del cap de l’incendi en direcció sud aquest i protegir la població que se situa en la zona.

Els treballs previs a aquesta missió es van centrar en obrir una línia de defensa que separa un rierol entre zona cremada amb potencial de retorn, i unir-la per senda fins a la comunitat d’arenals. L’equip es divideix en dos a la seua arribada a Gual, que entraran cadascun d’una banda amb la intenció d’unir-se en la part alta de la sendera.

L’equip 1 realitza incursió al bosc mitjançant la superació del riu a l’altura del rierol. Es realitzen tasques de control de punts calents al llarg del rierol que separa la línia de bosc sense cremar. L’equip dos es disposa a desplaçar-se fins a arenals per a realitzar les mateixes labors. En un punt determinat amb certa altura, l’equip 2 detecta una columna de fum important que pot afectar l’equip 1, i comunica per radio a Fernando les seues observacions. Efectivament es tracta d’una reproducció pròxima a la seua posició que pot comprometre la seguretat de l’equip. No obstant això, durant la presa de decisions apareix l’aeronau i realitza 4 descàrregues aèries que descendeixen el volum i la intensitat i permet progressar. A causa de la dificultat d’accés per arenals, l’augment de temperatura en les hores centrals del dia i pel risc que suposa per als membres, l’equip 2 decideix avortar missió i es retira de la zona.

Els treballs d’eixample de l’equip 1 permeten tindre una zona segura de refugi i continua progressant cap a la part alta. El terreny és escarpat i de molt difícil accés i complica molt l’avanç. Són les hores centrals del dia de màxima calor, que aconsegueix els 40 graus de temperatura amb vents erràtics que introdueixen columnes de fum a la nostra zona.

En arribar a la part més alta, trobem un arbre de 30 metres d’altura que obstaculitza el pas, parcialment cremat i que perilla l’objectiu de la missió, procedim a retirar-lo. Part de l’equip 1 es queda desplegat pel vessant i localitza una reproducció en la base del rierol que ascendeix directe fins a la part on es fan els treballs de fitació de l’arbre. Donada la impossibilitat de retirada per la part alta, i el perill que comporta mantindre posició, l’equip 1 decideix realitzar retirada de la zona i baixar fins al rierol on tenim zona segura. L’equip 1 romandrà en la base del rierol fins a la seua retirada a les 17 hores per a controlar la caiguda d’un arbre de grans dimensions que crema des de la seua base i pel seu interior i pot comprometre la vegetació del sòl. A les 17 hores arriben els comuners de la zona i l’equip 1 es retira per a unir-se a l’equip 2 i tornar a Masicuri i assistir al breefing en la base d’operacions.

Següent notícia
Compartix la notícia